D'orígens incerts, sembla que Venècia va néixer a conseqüència del flux de refugiats que, abandonant la planura del Po empesos per la invasió per part dels longobards del nord d'Itàlia el 568, es va retirar cap a les 118 illetes de la llacuna.
Situada a la frontera de l'imperi Bizantí, va desenvolupar un fort esperit d'independència que la va portar a ser una de les ciutats estat que van formar les Repúbliques Marineres, juntament amb Gènova, Pisa i Amalfi. El cap del govern era el Dux (terme llatí; en italià Doge), teòricament elegit per a tota la vida, però a la pràctica obligat sovint a deixar el mandat a conseqüència dels resultats insatisfactoris del propi govern.
A l'època de més poder, Venècia controlava una gran part de les costes de l'Adriàtic i moltes de les illes de l'Egeu, incloent-hi Creta, i es trobava entre les principals forces comercials de l'Orient Mitjà. El territori de la república en terres italianes s'estenia fins al llac de Garda i al riu Adda. Pel que fa a la mitjana de l'època, el govern dels propis territoris fou il·lustrat i moltes de les ciutats controlades per Venècia, com Bèrgam, Brescia i Verona, van reivindicar la sobirania veneciana durant l'amenaça d'invasions estrangeres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario